Cabu Verde
| Cabu Verde República de Cabo Verde (Portugués) | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| estáu soberanu | |||||
|
| |||||
| |||||
| Lema nacional |
Unidade, Trabalho, Progresso (Portugués: Unidá, Trabayu, Progresu) | ||||
| Himnu nacional |
Cântico da Liberdade | ||||
| Alministración | |||||
| Nome oficial | República de Cabo Verde (pt) | ||||
| Capital | Praia | ||||
| Forma de gobiernu | República parllamentaria | ||||
| President of Cape Verde (en) |
José Maria Neves (es) | ||||
| Primer ministro de Cabo Verde (es) | Ulisses Correia e Silva | ||||
| Llingües oficiales |
portugués criollu cabuverdianu | ||||
| División |
ver
| ||||
| Rellaciones diplomátiques |
ver
| ||||
| Miembru de |
ver
| ||||
| Xeografía | |||||
| Coordenaes | 15°18′N 23°42′W / 15.3°N 23.7°O | ||||
|
| |||||
| Superficie | 4033 km² | ||||
| % agua | Irrelevante | ||||
| Costes | 965 km | ||||
| Llenda con | Nun tien llendes terrestres | ||||
| Puntu más altu |
Pico do Fogo (es) | ||||
| Puntu más baxu |
Pedra de Lume salt ponds (en) | ||||
| Demografía | |||||
| Población | 555 988 hab. (2020) | ||||
| Densidá | 137,86 hab/km² | ||||
| Xentiliciu |
cabuverdiano[12] cabuverdiana[13] | ||||
| Esperanza de vida | 72,798 años | ||||
| IDH | 0,662 (2021) | ||||
| Tasa de fertilidá | 2,303 (2014) | ||||
| Economía | |||||
| Moneda | Escudu cabuverdianu | ||||
| PIB nominal | 2 091 741 774 $ (2021) | ||||
| Bancu central | Bancu de Cabu Verde | ||||
| Más información | |||||
| Dominiu d'Internet | .cv | ||||
| Códigu telefónicu | +238 | ||||
| Códigu ISO | 132 / CPV / CV | ||||
| Estaya horaria |
Cape Verde Time (en) | ||||
| governo.cv | |||||
Cabu Verde[14], oficialmente República de Cabu Verde, ye un país africanu, allugáu nel Océanu Atlánticu a 640 km al oeste de Dakar, y compuestu de 10 islles grandes y cinco más pequeñes, toes elles d'orixe volcánicu.
Historia
L'archipiélagu, que lleva'l mesmu nome, que l'estremu más occidental del continente africanu, tuvo despobláu hasta la llegada de los portugueses a mediaos del sieglu XV. Na dómina de la colonización, hasta l'abolición de la esclavitú en 1876, foi un centru importante pal tráficu d'esclavos.
Cabu Verde algamó la independencia en 1975 y anguaño, dende les revisiones constitucionales de 1990 y 1992, ye una democracia parllamentaria multipartidista.
Política
Organización alministrativa
El territoriu nacional ta dividíu en 22 conceyos (concelhos en portugués), sobdividíos ellos mesmos en 31 parroquies (freguesias).
Llista de Conceyos de Cabu verde:
- Boa Vista
- Brava
- Brava
- Mosteiros
- Paul
- Porto Novo
- Praia
- Ribeira Grande
- Ribeira Grande de Santiago
- Sal
- Santa Catarina
- Santa Catarina do Fogo
- Santa Cruz
- São Domingos
- São Filipe
- São Lourenço dos Órgãos
- São Miguel
- São Nicolau
- São Salvador do Mundo
- São Vicente
- Tarrafal
- Tarrafal de São Nicolau
Economía
Referencies
- ↑ URL de la referencia: https://en.wikipedia.org/wiki/African_Development_Bank.
- ↑ URL de la referencia: https://www.interpol.int/Who-we-are/Member-countries/Africa/CABO-VERDE. Data de consulta: 23 ochobre 2022. Tipo de referencia: official member page. Supports qualifier: data de principiu.
- ↑ URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
- ↑ URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
- ↑ URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
- ↑ URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
- ↑ URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/cabo-verde. Data de consulta: 26 mayu 2020.
- ↑ URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
- ↑ URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 8. Supports qualifier: data de principiu.
- ↑ URL de la referencia: https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_parties_to_the_Treaty_on_the_Non-Proliferation_of_Nuclear_Weapons.
- ↑ URL de la referencia: https://en.wikipedia.org/wiki/African_Continental_Free_Trade_Area#List_of_signatories_and_parties_to_the_agreement.
- ↑ Aplícase a esta parte: masculín singular.
- ↑ Aplícase a esta parte: femenín singular.
- ↑ (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.
| África |
| Angola | Arxelia | Benín | Botsuana | Burkina Fasu | Burundi | Cabu Verde | Camerún | República Centroafricana | Chad | Comores | El Congu | República Democrática d'El Congu | Costa de Marfil | Eritrea | Etiopía | Exiptu | Gabón | Gambia | Ghana | Guinea | Guinea-Bisáu | Guinea Ecuatorial | Kenia | Lesothu | Liberia | Libia | Madagascar | Malaui | Malí | Marruecos | Mauriciu | Mauritania | Mozambique | Namibia | Níxer | Nixeria | Ruanda | Santu Tomé y Príncipe | Seixeles | Senegal | Sierra Lleona | Somalia | Suazilandia | Sudáfrica | Sudán | Sudán del Sur | Tanzania | Togu | Tunicia | Uganda | Xibuti | Zambia | Zimbabue
Dependencies: Islles Kerguelen | Mayotte | Reunión | El Sáḥara Occidental | Socotra | Tromelin |