410 aC
| Tipus | any aC |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 410 aC (cdx aC) |
| Islàmic | 1063 aH – 1062 aH |
| Xinès | 2287 – 2288 |
| Hebreu | 3351 – 3352 |
| Calendaris hindús | -354 – -353 (Vikram Samvat) 2692 – 2693 (Kali Yuga) |
| Persa | 1031 BP – 1030 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -159 |
| Ab urbe condita | 344 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 440 aC 430 aC 420 aC - 410 aC - 400 aC 390 aC 380 aC | |
| Anys | |
| 413 aC 412 aC 411 aC - 410 aC - 409 aC 408 aC 407 aC | |
El 410 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 344 'Ab urbe condita', o de la fundació de Roma.
Esdeveniments
- Guerra del Peloponès: Alcibíades derrota la flota espartana a Cízic. Les 86 trirrems d'Atenes van capturar les 60 naus dels espartans.[1]
- Hermòcrates, dirigent de Siracusa, va ser desterrat de la seva ciutat i això va permetre que el demòcrata Diocles arribés al poder.[2]
- Cleofó es va oposar als termes de pau que es negociaven entre Atenes i Esparta, tot i els bons resultats dels atenesos després de la batalla de Cízic, on Alcibíades havia derrotat al navarc espartà Míndar.[3]
- Marc Meni, tribú de la plebs, va presentar una llei agrària que tractava d'impedir el reclutament de forces per part dels cònsols fins a l'aprovació de la llei de repartiment de terres que proposava.[4]
- A Roma van ser elegits cònsols Gai Valeri Potit Volús i Mamerc Emili Mamercí.[5]
Referències
- ↑ Kagan, Donald. The Fall of the Athenian Empire. Ithica: Cornell University Press, 1992, p. 247. ISBN 9780801499845.
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, I, 1. 27
- ↑ Èsquines d'Atenes, Sobre la falsa ambaixada, 76 i Contra Ctesifont, 150.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 53
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 53, 61