Afwillita
 Afwillita | |
|---|---|
 Cristalls d'afwillita de la pedrera Campomorto, Pietra Massa, Montalto di Castro, Província de Viterbo, Itàlia  | |
| Fórmula química | Ca₃[SiO₃(OH)]₂·2H₂O |
| Localitat tipus | Mina Dutoitspan, Kimberley, Districte de Francis Baard, Cap Septentrional, Sud-àfrica |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AG.75 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AG.75 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A’.06b |
| Dana | 52.4.7.1 |
| Heys | 14.5.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | prismàtic, tabular, radial esferulits fibrosos, massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 16,278(1) Å; b = 5,6321(4) Å; c = 13,236(1) Å; β = 134,9° |
| Grup puntual | m - domàtica |
| Color | incolor, blanc |
| Exfoliació | perfecta - perfecta en {101} |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3 a 4 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,630 g/cm³ (mesurada); 2,643(5) g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,617 nβ = 1,620 nγ = 1,634 |
| Birefringència | δ = 0,017 |
| Angle 2V | mesurat: 50° to 56° |
| Dispersió òptica | r < v |
| Impureses comunes | Al, Fe, Mg, F |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1925 |
| Símbol | Afw |
| Referències | [1] |
L'afwillita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser anomenat l'any 1925 per John Parry i Frederick Eugene Wright en honor d'Alpheus Fuller Williams.
Característiques
L'afwillita és un silicat de fórmula química Ca₃[SiO₃(OH)]₂·2H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3 a 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'afwillita pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.
Formació i jaciments
Va ser descrita per primer cop a la mina Dutoitspan, Kimberley, Districte de Francis Baard, Cap Septentrional, Sud-àfrica
Referències
