Arne Borg
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 agost 1901 Sankt Nikolai församling (Suècia) |
| Mort | 6 novembre 1987 Vallentuna (Suècia) |
| Sepultura | Cementiri del Nord d'Estocolm, Kvarter 09, gravnummer 92 59° 21′ 15″ N, 18° 01′ 56″ E / 59.3542°N,18.0322°E |
| Activitat | |
| Ocupació | nedador |
| Nacionalitat esportiva | Suècia |
| Esport | natació waterpolo |
| Participà en | |
| 1928 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1928 |
| 1924 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1924 |
| 1920 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 |
| Família | |
| Fills | Inga Borg |
| Germans | Åke Borg |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Natació | |||
| Representa: | |||
| Jocs Olímpics | |||
| Amsterdam 1928 | 1.500 m. lliures | ||
| París 1924 | 400 m. lliures | ||
| París 1924 | 1.500 m. lliures | ||
| París 1924 | 4x200 m. lliures | ||
| Amsterdam 1928 | 400 m. lliures | ||
| Campionat d'Europa | |||
| Budapest 1926 | 400 metres lliures | ||
| Budapest 1926 | 1.500 metres lliures | ||
| Bolonya 1927 | 100 metres lliures | ||
| Bolonya 1927 | 400 metres lliures | ||
| Bolonya 1927 | 1.500 metres lliures | ||
| Budapest 1926 | 100 metres lliures | ||
| Bolonya 1927 | 4x200 m. lliures | ||
| Budapest 1926 | 4x200 m. lliures | ||
Arne Borg (Sankt Nikolai församling, 18 d'agost de 1901 - Vallentuna, 6 de novembre de 1987) va ser un nedador suec que va disputar tres edicions dels Jocs Olímpics durant la dècada de 1920. Era el germà bessó d'Åke Borg.[1]
El 1920, a Anvers, va disputar tres proves del programa de natació. Destaca la quarta posició en el 4x200 metres lliures, mentre en les altres dues quedà eliminat en sèries. El 1924, a París, va disputar quatre proves del programa de natació. Va guanyar la de plata en els 400 metres lliures i 1.500 metres lliures i la de bronze en els 4x200 metres lliures, on va fer equip amb Åke Borg, Thor Henning, Gösta Persson, Orvar Trolle i Orvar Trolle. En els 100 metres lliures fou quart. El 1928, a Amsterdam, va disputar tres proves del programa de natació. Guanyà la medalla d'or en els 1.500 metres lliures i la de bronze en els 400 metres lliures, mentre en els 4x200 metres lliures fou cinquè.[1][2]
En el seu palmarès també destaquen vuit medalles als Campionats d'Europa de natació, cinc d'or, dues de plata i una de bronze entre les edicions de 1926 i 1927.[1]