Banzi
| Tipus | municipi d'Itàlia | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| País | Itàlia | ||||
| Regió | Basilicata | ||||
| Província | Província de Potenza | ||||
| Capital | Banzi | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.160 (2023) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 83,06 km² | ||||
| Altitud | 571 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Patrocini | Guiu de Lucània | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 85010 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 0971 | ||||
| Identificador ISTAT | 076009 | ||||
| Codi del cadastre d'Itàlia | A612 | ||||
| Lloc web | comune.banzi.pz.it | ||||
Banzi (antiga Bantia) és una vila de 1.456 situada a la província de Potenza.
Història
Bantia (en grec antic: Βαντία) va ser una ciutat dels lucans, segons Plini el Vell, encara que Titus Livi la situa a Apúlia, cosa que també fa el comentarista d'Horaci Heleni Acró. Es trobava a uns 20 km de Venúsia. Avui és l'abadia de Santa Maria di Banzi, a la vora de la qual encara es troben algunes ruïnes. La fusta de la zona, d'anomenada en temps dels romans, encara és important, i es concentra al Bosco dell'Abadia.
L'any 208 aC els cònsols romans Marc Claudi Marcel i Tit Quinti Crispí van acampar a la zona. Claudi Marcel va morir en la lluita subseqüent i Tit Quinti va quedar ferit de gravetat.
Va ser un municipi romà durant l'Imperi. De la ciutat és la tauleta anomenada Tabula Bantina, descoberta el 1790 a Oppido (a uns 15 km de Banzi) que esmenta un plebiscit romà sobre un afer municipal escrit en llatí i en osc.[1]
Referències
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
Enllaços externs
- Web oficial del municipi (italià)