Cromferur
| Fórmula química | Fe₃Cr1-x (x=0,6) |
|---|---|
| Epònim | crom, ferro i composició química |
| Localitat tipus | àrea Efim, Kumak, óblast d'Orenburg, Urals, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AE.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AE.15 |
| Dana | 1.1.12.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 2,8959(5) Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
| Color | blanc, gris |
| Duresa (Mohs) | 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 6,69 g/cm³ (calculada) |
| Magnetisme | diamagnètica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1984-021 |
| Símbol | Cfe |
| Referències | [1] |
El cromferur és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el seu nom de la seva composició química.
Característiques
El cromferur és un aliatge de ferro i crom, de fórmula química Fe₃Cr1-x sent x = 0,6. Cristal·litza en el sistema isomètric, en forma de petits grans que formen agregats, de fins a diversos centenars de micres.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el cromferur pertany a «01.AE: Metalls i aliatges de metalls, família ferro-crom» juntament amb els següents minerals: vanadi, molibdè, crom, ferro, kamacita, tungstè, taenita, tetrataenita, antitaenita, fercromur, wairauïta, awaruïta, jedwabita i manganès.
Formació i jaciments
Es troba en filons de quars, dins amfibolites brechades i esquists. Sol trobar-se associada a altres minerals com: ferro, coure, bismut, or, fercromur, grafit, cohenita, halita, silvita, marialita o quars.[2] Va ser descoberta a l'àrea Efim, a Kumak (Óblast d'Orenburg, Rússia). També se n'ha trobat al dipòsit de Cu-Ni-PGE de Yangliuping (Sichuan, República Popular de la Xina).
Referències
- ↑ «Chromferide» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 gener 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Chromferide» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 9 gener 2016].