Curinga
 |
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. |
| |||||
| Tipus | municipi d'Itàlia  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| País | Itàlia | ||||
| Regió | Calàbria | ||||
| Província | Província de Catanzaro | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 6.501 (2023) (123,76 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 52,53 km² | ||||
| Altitud | 350 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Patrocini | Andreu apòstol | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 88022 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 0968 | ||||
| Identificador ISTAT | 079039 | ||||
| Codi del cadastre d'Itàlia | D218 | ||||
| Lloc web | comune.curinga.cz.it | ||||
Curinga (calabrès Cùrnga) és un municipi italià, dins de la província de Catanzaro en Calàbria. L'any 2022 tenia 6.516 habitants.[1]
Geografia
El poble es troba a uns 380 metres sobre el nivell del mar, mirant cap a la plana de Sant'Eufemia i el mar Tirrè. El territori municipal s'estén per 52,53 km² i degrada suaument d'est cap a oest, des dels vessants del Mont Contessa (881 msnm) fins a la plana costanera. Ofereix paisatges i característiques ambientals diverses: boscos de faigs, alzines, roures i avets estan presents a les altes terres. A la localitat de Vrisi es pot admirar el Gegant Gentil (Gigante Buono), un plàtan d'orient mil·lenari i un dels més grans d'Europa, mentre que el pi negre més gran d'Itàlia es troba una mica més avall, just a l'entrada del poble. Per aquest motiu, Curinga també és coneguda com a "el país dels dos gegants".[2]
El litoral es caracteritza per cinc quilòmetres de platja lliure amb una àmplia sorra de sílice i dunes marines que alberguen colònies de vegetació psammòfila i una densa màquia mediterrània amb mirtals i ginebre. Darrere de la màquia s'estén una fèrtil plana rica en tarongers i oliveres que ocupa la meitat de la superfície municipal. Als peus de les muntanyes hi ha una antiga i enorme duna fòssil, una important mostra del neolític. El panorama de les terres altes es caracteritza gairebé exclusivament per oliveres centenàries i vinyes.
El territori és travessat d'est a oest pel torrent Turrina (també anomenat Mucato o Nocato) que desemboca al golf de Sant'Eufemia després de travessar la vall que es troba sota el poble i la plana. El clima és típic de les regions mediterrànies amb temperatures suaus fins i tot a l'hivern.
Demografia
| 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 3220 | 3164 | 3504 | 4349 | 4972 | 5004 | 5459 | 6605 | 6653 | 6180 | 6629 | 6824 | 6648 | 6708 |
Població estrangera
El 1 de gener de 2016 Curinga registrava una xifra de 392 de ciutadans estrangers,[1] un 5,8% de la població del municipi. Les principals nacionalitats dels quals són:
Bulgària: 181 (46,2% de la població estrangera)
Romania: 100 (25,5%)
Marroc: 41 (10,7%)
Índia: 17 (4,3%)
Ucraïna: 8 (2%)
Administració
| Període | Identitat | Partit |
|---|---|---|
| 1995-2004
(dos governs) |
Domenico Francesco Calvieri | llista electoral independent |
| 2004-2009 | Antonio Ferraro | llista electoral independent |
| 2009-2012 | Domenico Maria Pallaria | llista electoral independent |
| 2012-2013 | commissari extraordinari | |
| 2013-2018 | Domenico Maria Pallaria | llista electoral independent
(Curinga adesso) |
| 2018-2023 | Vincenzo Serrao | llista electoral independent
(Insieme possiamo) |
| 2023- | Elio Carmelo Pallaria | llista electoral independent
(Impegno comune) |
Ciutats agermanades
Betlem, Palestina: des del 26 de gener de 2014 juntament amb els altres municipi que formen l'Unione Monte Contessa (Unió Monte Contessa; Maida, San Pietro a Maida, Cortale i Jacurso).[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Bilancio demografico mensile». [Consulta: 21 gener 2024].
- ↑ Fratus, Tiziano. «Curinga, il paese dei due giganti sulle colline della Calabria» (en italià). La Stampa, 17-07-2013. [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ «Gemellaggio tra i comuni del Monte Contessa e la città di Betlemme» (en italià), 01-05-2014. Arxivat de l'original el 2014-05-01. [Consulta: 22 gener 2024].
