Emil Hartmann
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 febrer 1836  Copenhaguen (Dinamarca) | ||
| Mort | 18 juliol 1898 (62 anys) Copenhaguen (Dinamarca) | ||
| Sepultura | cementiri de Holmen | ||
| Altres noms | Wilhelm Emilius Zinn | ||
| Nacionalitat |  Dinamarca | ||
| Formació | Universitat de Copenhaguen | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Copenhaguen | ||
| Ocupació | Compositor | ||
| Gènere | Òpera i simfonia | ||
| Instrument | Orgue | ||
| Família | |||
| Fills | Bodil de Neergaard, Johannes Palmer Hartmann, Oluf Hartmann | ||
| Pares | Johan Peter Emilius Hartmann i Emma Hartmann | ||
| Germans | Carl Christian Ernst Hartmann | ||
| Premis | |||
| |||
   
| |||
Emil Hartmann (Copenhaguen, Dinamarca, 1 de febrer de 1836 - 18 de juliol de 1898) fou un compositor danès.
Fou deixeble del seu pare Peter Hartmann (1805-1900) i del seu cunyat Gade (1817-1890). Més tard freqüentà les aules universitàries, i acabats els estudis en aquestes, es dedicà per complet a la música.
El 1891 (després d'haver desenvolupat el càrrec d'organista en diverses esglésies) succeí a Gade en el càrrec de director de l'Associació Musical de Copenhaguen.
Ja el 1855 havia estrenat amb èxit al teatre Reial un ballet, Fjeldstuden, i després dues òperes (Die Erlenmädchen, 1867, i Die Korsikaner, 1873). A aquests treballs li seguiren l'òpera Runezauber, estrenada a Dresden el 1896.
Hartmann com el seu pare, figura entre els primers compositors nacionals nòrdics. Entre les seves nombroses produccions, cal citar:
- Nordische Volkstänze für Orchester,
- Eine nordische Heerfahät, obertura,
- Skandinavische Volksmusik, obertura
- Lieder und Weisen im nordischen Volkston, obertura,
- un Concert per a violoncel,
- un Concert per a violí,
- Winter und Lenz, etc.
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 27, pàg. 768-69 (ISBN 84-239-4527-8)