Gundula Janowitz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 agost 1937 Berlín (Alemanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera, cantant de concerts |
| Activitat | 1960 |
| Gènere | Òpera |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
| Segell discogràfic | Deutsche Grammophon EMI Philips Records |
| Família | |
| Cònjuge | Nikolaus Sulzberger |
| Premis | |
Gundula Janowitz (Berlín, Alemanya, 2 d'agost de 1937) va ser una de les sopranos líriques més grans de la història moderna, coneguda pel seu magnífic timbre pur i el seu control vocal en les notes més agudes de la seva tessitura.
Va estudiar al conservatori de Graz i, el 1960 va debutar a Viena. La popularitat li va arribar aviat. Va ser admirada especialment pel director Herbert von Karajan, que sovint va comptar amb ella per a les seves produccions.
Soprano de repertori especialment de llengua alemanya, sobretot d'obres de Mozart, Wagner, Weber, Beethoven, Richard Strauss, i Bach. Va interpretar el rol d'Elisabetta a Don Carlo i la Comtessa en Les noces de Fígaro amb brillantor, malgrat la seva pronunciació decididament no italiana. Un extracte d'aquests excepcionals trets estilístics apareix a la pel·lícula Cadena perpètua.[1]
Referències
- ↑ «Gundula Janowitz (Soprano) - Short Biography». Bach Cantatas Website. [Consulta: 3 juny 2020].