Lambert Massart
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 19 juliol 1811  Lieja (Bèlgica) | ||
| Mort | 13 febrer 1892 (80 anys) rue de la Chaussée-d'Antin (França) | ||
| Sepultura | Cementiri de Montmartre, 22 | ||
| Formació | Conservatoire de Paris (1829–) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Solista, professor | ||
| Ocupador | Conservatoire de Paris (1843–1890) | ||
| Gènere | Música clàssica | ||
| Professors | Rodolphe Kreutzer | ||
| Alumnes | Fritz Kreisler, Pablo Sarasate, Henryk Wieniawski, Eugène Ysaÿe, Charles Martin Loeffler, Martin-Pierre Marsick, Camille Urso, Alfred De Sève, Marietta Felicitat Tua, Léon Reynier, Victor Chéri, Isidor Lotto, Henri Berthelier i Antoine Taudou | ||
| Influències | |||
| Instrument | Violí | ||
| Company professional | Louise Aglae Masson, pianista | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Louise Aglaé Massart | ||
Signatura  | |||
 
| |||
Lambert Massart (Lieja, Bèlgica, 19 de juliol de 1811 - París, 13 de febrer de 1891) fou músic i professor de violí belga.
Fou deixeble de Kreutzer, i des de 1843 professor de violí al Conservatoire de Paris on va tenir alumnes com Pier Adolfo Tirindelli,[1] Franz Ries,[2] Martin Pierre Marsick, Heinrich Gotllieb Noren,[3] Wienawski, Marsick, Alessandro Luigini, František Ondříček[4] i d'altres. La seva esposa Louise Aglae Masson (1827-1887), fou una pianista excel·lent i nomenada professora el 1875 del Conservatori per a substituir a Farrenc.
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 33. pàg. 775 (ISBN 84-239-4533-2)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1459. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1213. (ISBN|84-7291-226-4)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 38, pàg. 1084 (ISBN 84-239-4538-3)
- ↑ Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 39, pàg. 1263. (ISBN 84-239-4539-1)