Lewis Terman
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 gener 1877 comtat de Johnson (Indiana) |
| Mort | 21 desembre 1956 Palo Alto (Califòrnia) |
| President de l'Associació Americana de Psicologia | |
| 1923 – 1923 | |
| Dades personals | |
| Residència | Estats Units d'Amèrica |
| Formació | Universitat de Clark Universitat d'Indiana Canterbury College (Indiana) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Psicologia |
| Ocupació | psicòleg, professor d'universitat, escriptor |
| Ocupador | Stanford Graduate School of Education Universitat Stanford |
| Membre de | |
| Professors | Granville Stanley Hall |
| Alumnes | Florence Goodenough |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Catharine Cox Miles, Harry Frederick Harlow, Quinn McNemar i E. Lowell Kelly (en) |
| Família | |
| Fills | Frederick Terman |
| Premis | |
Lewis Terman (1877-1956) va ser un psicòleg famós per les seves aportacions als tests que mesuren el quocient intel·lectual. Va experimentar els seus qüestionaris per seleccionar els soldats més hàbils a la Primera Guerra Mundial perquè entressin a servir com a oficials.
També va contribuir de manera decisiva a la implementació d'aquests tests a l'escola, un dels aspectes més controvertits de la seva tasca, ja que considerava que podien ser usats per predir la millor professió dels nens i així optimitzar recursos, una correlació que ha estat titllada de classista i determinista per estudis posteriors. Al final de la seva carrera va centrar-se en l'estudi de la superdotació.
