Lyonsita
Lyonsita (vermell) | |
| Fórmula química | Cu₃Fe₄(VO₄)₆ |
| Localitat tipus | Izalco Volcano, Sonsonate Department, El Salvador |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AB.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AB.40 |
| Dana | 38.5.2.1 |
| Heys | 21.1.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,29Å; b = 17,2Å; c = 4,91Å; Z = 2 |
| Color | negre, blanc cremós quan reflexa la llum |
| Exfoliació | bona en {001} |
| Tenacitat | fràgil |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris fosc |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1986-041 |
| Any d'aprovació | 1987 |
| Símbol | Lyo |
| Referències | [1] |
La lyonsita és un mineral rar de la classe dels fosfats. Va ser descoberta l'any 1987 al volcà Izalco, El Salvador i rep el seu nom del mineralogista John Bartholomew Lyons (1916–1998) del Dartmouth College.[2]
Característiques
La lyonsita és un mineral de la classe dels vanadats fórmula química Cu₃Fe₄(VO₄)₆. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lyonsita pertany a «08.AB: fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O; amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: farringtonita, ferrisicklerita, heterosita, litiofilita, natrofilita, purpurita, sicklerita, simferita, trifilita, karenwebberita, sarcòpsid, chopinita, beusita, graftonita, xantiosita, lammerita, lammerita-β, Mcbirneyita, stranskiïta i pseudolyonsita.
Formació i jaciments
La lyonsita es forma com a sublimat a les fumaroles volcàniques a una temperatura menor a 800 °C.[3]
Es coneixen tres jaciments de lyonsita: el volcà d'Izalco, El Salvador; la mina abocador Lichtenber Absetzer, a Gera, Alemanya; i al volcà Tolbàtxik de l'extrem orient rus.[1]
Sol trobar-se associada a la thenardita i la howardevansita.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Lyonsite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Webmineral
- ↑ 3,0 3,1 «Handbook of Mineralogy». [Consulta: 23 setembre 2016].