Mixita
 Mixita | |
|---|---|
 Cristalls de mixita provinents del Districte de Laurion, Prefectura d'Àtica, Grècia. | |
| Fórmula química | BiCu₆(AsO₄)₃(OH)₆·3H₂O |
| Epònim | Anton Mixa (en)   |
| Localitat tipus | Jáchymov |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DL.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DL.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.17 |
| Dana | 42.5.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls aciculars, allargats a {0001} i profundament estriats verticalment |
| Estructura cristal·lina | a = 13.646(2) Å, c = 5.92Å |
| Color | verd, verd maragda, blau verdós |
| Exfoliació | desconeguda |
| Duresa (Mohs) | 3 a 4 |
| Lluïssor | vítria, adamantina en els cristalls i mat en els agregats |
| Color de la ratlla | més clara que el color |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | mesurada: 3,79 a 3,83 g/cm³, calculada: 4,04 g/cm³ |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1.743 - 1.749 nε = 1.810 - 1.830 |
| Birefringència | δ = 0,067 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Mix |
| Referències | [1] |
La mixita és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser descoberta l'any 1879, i anomenada així per Albrecht Schrauf en honor d'Anton Mixa (1838-1906), enginyer de mines txec. Pertany i dona nom al grup de la mixita.[2]
Característiques
La mixita és un arsenat hidratat de coure i bismut, de fórmula BiCu₆(AsO₄)₃(OH)₆·3H₂O. Cristal·litza en el sistema hexagonal i és d'hàbit acicular i fibrós, formant agregats eferulítics i crostes. És de color verd, verd maragda o blau verdós. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3 i 4, i la seva lluentor és generalment vítria.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mixita pertany a «08.DL - Fosfats, etc. amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 2:1» juntament amb els següents minerals: foggita, cyrilovita, mil·lisita, wardita, agardita-(Nd), agardita-(Y), agardita-(Ce), agardita-(La), goudeyita, petersita-(Y), zalesiïta, plumboagardita, calciopetersita, cheremnykhita, dugganita, kuksita, wallkilldellita-(Mn), wallkilldellita-(Fe) i angastonita.
Formació i jaciments
És de gènesi secundària, originant-se en la zona d'oxidació dels jaciments de coure i bismut, on apareix associada a esmaltina, bismutinita, bismut, malaquita, eritrina, barita o atelestita. També es troba associada als minerals del grup de la mixita.
Grup de la mixita
La mixita pertany i dona nom al grup de la mixita, un grup d'arsenats i fosfats visualment indistingibles i químicament complexes. Els seus cristalls són aciculars o prismàtics i sovint zonals.[2] El grup de la mixita està format per les següents espècies minerals:
|
|
Referències
- ↑ «Mixite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 novembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Mixite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 novembre 2014].
Enllaços externs
