Neku
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | 130 (2009)[1] |
| Autòcton de | Nova Caledònia |
| Estat | Província del Nord |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiopolinèsies centrals-orientals llengües malaio-polinèsies orientals llengües oceàniques llengües oceàniques centroorientals llengües oceàniques meridionals llengües canac | |
| Característiques | |
| Institució de normalització | Acadèmia de les Llengües Canac |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-2 | nek |
| ISO 639-3 | nek |
| Glottolog | neku1237 |
| Ethnologue | nek |
| UNESCO | 2498 |
| IETF | nek |
| Endangered languages | 3056 |
Neku és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'àrea tradicional d'Ajië-Aro, als municipis de Bourail i Moindou, a la Província del Nord, Nova Caledònia. Té només 130 parlants i és una llengua amenaçada.
Referències
| Llengua oficial | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||
