Olingo
Bassaricyon  | |
|---|---|
 olingo de Gabbi | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Procyonidae |
| Subfamília | Potosinae |
| Gènere | Bassaricyon Allen, 1876 |
| Espècies | |
Els olingos són petits carnívors de la família dels prociònids. Són originàries de les selves tropicals d'Amèrica Central i Amèrica del Sud des de Nicaragua fins al Perú.[1] Són arbòries i nocturnes, i viuen a elevacions des del nivell del mar fins a 2,750 m.[2] Els olingos s'assemblen molt a un altre procionid, el Kinkajú, en morfologia i els hàbits, tot i que no tenen cua prènsil i llengües extrusibles, tenen el musell més llarg i posseeixen glàndules olorífiques. Tanmateix, els dos gèneres no són germans.[3] També s'assemblen als galagos i a certs lèmurs.
Viuen als arbres, en boscos humits a 2.000 metres d'altitud i són semblants als kinkajús en morfologia i hàbits nocturns. Es desplacen individualment o en petits grups i la cua té entre 11 i 13 anells.
Referències
- ↑ «Mammal Species of the World - Browse: Bassaricyon». [Consulta: 28 gener 2025].
- ↑ Helgen; Kays, R.; Maldonado, J. «Revisió taxonòmica dels olingos (Bassaricyon), amb descripció d'una nova espècie, l'Olinguito». ZooKeys, 324, 15-08-2013, pàg. 1-83. DOI: 10.3897/zookeys.324.5827. PMC: 43760. PMID: 24003317.
- ↑ Koepfli, K.-P.; Gompper, M.E.; Eizirik, E.; Ho, C.-C.; Linden, L.; Maldonado, J.E.; Wayne, R.K. «Phylogeny of the Procyonidae (Mammalia: Carvnivora): Molecules, morphology and the Great American Interchange». Molecular Phylogenetics and Evolution, vol. 43, 3, 2007, pàg. 1.076-1.095. DOI: 10.1016/j.ympev.2006.10.003. PMID: 17174109.
