Persea

Infotaula d'ésser viuPersea Modifica el valor a Wikidata

Persea indica fulles i fruit
Planta
Tipus de fruitbaia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLaurales
FamíliaLauraceae
GènerePersea Modifica el valor a Wikidata
Mill., 1754
Tipus taxonòmicPersea americana Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
  • Machilus Nees (possible sinònim)
  • Mutisiopersea Kosterm.
  • Tamala Raf.[1]

Persea és un gènere de plantes amb flors amb unes 150 espècies d'arbres de fulla persistent dins la família del llorer (Lauràcia).[2] El membre més conegut del gènere és l'alvocat, Persea americana.

Descripció

Són arbres de mida mitjana, de 15-30 m d'alt. Les fulles són simples i lanceolades de 5-30 cm de llargada i 2-12 cm d'amplada i en disposició en espiral o alternada. Les flors es disposen en panícules curtes. El fruit és una drupa oval o amb forma de pera i una sola llavor. La mida del fruit és variable segons les espècies, d'1-1,5 cm per exemple en P. borbonia i P. indica, fins a 10-20 cm en P. americana.

Distribució i ecologia

Les espècies de Persea tenen una distribució disjunta amb 70 espècies neotropicals des de Brasil a Xile i de Mèxic al Carib; arriben al sud-est dels Estats Units. A les illes de la Macaronèsia n'hi ha una sola espècie, l'endèmica Persea indica. N'hi ha unes 80 espècies a l'est i sud-est d'Àsia. Les espècies que aguanten més el fred suporten fins a -12 °C: P. borbonia, P. ichangensis i P. lingue; necessiten un sòl constantment humit i no toleren la secada.

La família Lauraceae formava part de la flora de Gondwana i molts dels seus gèneres migraren a Amèrica del Sud per l'Antàrtida, per ponts de terra en el Paleocè. Persea indica sobrevisqué en els boscos nebulosos de la laurisilva de les Canàries i les altres zones de la Macaronèsia.

L'evidència fòssil indica que el gènere Persea es va originar a l'Àfrica occidental durant el Paleocè i se n'estengué després més enllà. L'assecament posterior a l'Oligocè i les glaciacions va extingir el gènere Persea d'Europa.

Taxonomia

Espècies

Dins del gènere Persea es reconeixen les 109 espècies següents:[3]

  • Persea alba Nees & Mart.
  • Persea albida Kosterm.
  • Persea albiramea van der Werff
  • Persea alpigena (Sw.) Spreng.
  • Persea americana Mill.
  • Persea areolatocostae (C.K.Allen) van der Werff
  • Persea aurata Miq.
  • Persea barbujana (Cav.) Mabb. & Nieto Fel.
  • Persea basiobtusa Rohwer
  • Persea benthamiana Meisn.
  • Persea bernardii L.E.Kopp
  • Persea bilocularis L.E.Kopp
  • Persea boldufolia Mez
  • Persea brenesii Standl.
  • Persea brevipes Meisn.
  • Persea brevipetiolata van der Werff
  • Persea buchtienii O.C.Schmidt
  • Persea bullata L.E.Kopp
  • Persea caerulea (Ruiz & Pav.) Mez
  • Persea caesia Meisn.
  • Persea campii L.E.Kopp
  • Persea chamissonis Mez
  • Persea chrysantha Lorea-Hern.
  • Persea chrysophylla L.E.Kopp
  • Persea cinerascens S.F.Blake
  • Persea conferta L.E.Kopp
  • Persea cordata Meisn.
  • Persea corymbosa Mez
  • Persea costata Meisn.
  • Persea croatii van der Werff
  • Persea croizatii van der Werff
  • Persea cuatrecasasii Kosterm.
  • Persea cuneata Meisn.
  • Persea donnell-smithii Mez
  • Persea dryadum Rohwer
  • Persea fastigiata L.E.Kopp
  • Persea fendleri van der Werff
  • Persea ferruginea Kunth
  • Persea filipes Rusby
  • Persea fuliginosa Nees & Mart.
  • Persea fulva L.E.Kopp
  • Persea fusca Mez
  • Persea glabra van der Werff
  • Persea grandiflora L.E.Kopp
  • Persea haenkeana Mez
  • Persea hexanthera L.E.Kopp
  • Persea hintonii C.K.Allen
  • Persea hirta Nees
  • Persea hypoleuca (A.Rich.) Mez
  • Persea indica (L.) Spreng.
  • Persea jariensis Vattimo-Gil
  • Persea jenmanii Mez
  • Persea julianae van der Werff
  • Persea kostermansii I.M.Turner
  • Persea krugii Mez
  • Persea laevifolia van der Werff
  • Persea lemensis H.Ferrer & Sanoja
  • Persea liebmannii Mez
  • Persea lingue (Ruiz & Pav.) Nees
  • Persea longipes (Schltdl.) Meisn.
  • Persea maguirei L.E.Kopp
  • Persea major (Meisn.) L.E.Kopp
  • Persea meridensis L.E.Kopp
  • Persea meziana Rasingam & Karthig.
  • Persea microneura Meisn.
  • Persea mutisii Kunth
  • Persea negracotensis O.C.Schmidt
  • Persea nivea Mez
  • Persea nudigemma van der Werff
  • Persea oblongifolia L.E.Kopp
  • Persea obovata Nees & Mart.
  • Persea obscura Lorea-Hern.
  • Persea obtusifolia L.E.Kopp
  • Persea pajonalis van der Werff
  • Persea pallescens (Mez) Lorea-Hern.
  • Persea pedunculosa Meisn.
  • Persea perglauca Lundell
  • Persea perseiphylla (C.K.Allen) van der Werff
  • Persea peruviana Nees
  • Persea povedae W.C.Burger
  • Persea psammophila P.L.R.Moraes
  • Persea pseudofasciculata L.E.Kopp
  • Persea pumila P.L.R.Moraes & R.S.Pacheco
  • Persea punctata Meisn.
  • Persea purpusii L.E.Kopp
  • Persea raimondii O.C.Schmidt
  • Persea rigens C.K.Allen
  • Persea rigida Nees & Mart.
  • Persea rufescens Lundell
  • Persea rufotomentosa Nees & Mart.
  • Persea ruizii J.F.Macbr.
  • Persea schiedeana Nees
  • Persea sericea Kunth
  • Persea sessilis Standl. & Steyerm.
  • Persea silvatica van der Werff
  • Persea sphaerocarpa (H.J.P.Winkl.) Kosterm.
  • Persea splendens Meisn.
  • Persea sprucei Kosterm.
  • Persea standleyi C.K.Allen
  • Persea stricta Mez
  • Persea subcordata (Ruiz & Pav.) Nees
  • Persea trollii O.C.Schmidt
  • Persea urbaniana Mez
  • Persea vanderwerffii Doweld
  • Persea venosa Nees & Mart.
  • Persea veraguasensis Seem.
  • Persea vesticula Standl. & Steyerm.
  • Persea weberbaueri Mez
  • Persea willdenovii Kosterm.

Etimologia

Philip Miller derivà Persea del nom grec Περσεα. L'aplicaren Teofrast i Hipòcrates a un arbre egipci, possiblement Cordia myxa, o a una espècie del gènere Mimusops.[4]

Referències

  1. «Genus: Persea Mill.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 05-10-2007. Arxivat de l'original el 2012-10-11. [Consulta: 5 febrer 2011].
  2. André Joseph Guillaume Henri Kostermans. 1993
  3. «Persea Mill.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 8 octubre 2024].
  4. Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. 3 M-Q. CRC Press, 2000, p. 2015. ISBN 9780849326776. 

Bibliografia

Enllaços externs