Pierre Sancan

Plantilla:Infotaula personaPierre Sancan
Biografia
Naixement24 octubre 1916 Modifica el valor a Wikidata
Masamet (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 octubre 2008 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
15è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia d'Alzheimer Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris
Conservatori de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica i educació musical Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópianista clàssic, professor d'universitat, pedagog musical, director d'orquestra, compositor, coreògraf, pianista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1934 Modifica el valor a Wikidata - 1985 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJean Gallon Modifica el valor a Wikidata
AlumnesStéphane Delplace, Thierry Huillet, Yves Henry, Jean-Efflam Bavouzet i Diana Vranoussi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Representat perJeunesses Musicales Canada Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0760840
Musicbrainz: 0098466f-5cb7-48b5-b447-10872e759b06 Lieder.net: 33538 Discogs: 2033628 Allmusic: mn0001629908 Modifica el valor a Wikidata

Pierre Sancan (francès: Pierre Charles Sancan) (Masamet, 24 d'octubre de 1916 - 15è districte de París, 19 d'octubre de 2008) fou un pianista, professor, i pianista francès.

Va iniciar els seus estudis musicals a l'Escola de Música de Meknes (Marroc), alhora que va ser campió marroquí de bàsquet. Després fou estudiant del Conservatori de Tolosa (1932-1934). El 1934 va ingressar al Conservatori de París, on va estudiar piano amb Yves Nat, i fuga amb Noël Gallon, composició amb Henri Büsser i direcció amb Charles Munch. El 1943, va guanyar el Prix de Rome.

Va començar una bona carrera notada pel concert en el terreny de Maurice Ravel. Moltes peces per a pianistes principiants serveixen de base per als professors de piano (sobretot, obres infantils, edició del cortina vermella).

Va ensenyar piano al Conservatori Nacional de Música i Dansa de París el 1956, on es va succeir en el càrrec a Yves Nat el 1985. La seva concepció de la tècnica del piano, vinculada a reflexions anatòmiques, el va convertir en un professor indiscutible. Va formar els més grans pianistes francesos de finals del segle xx, entre ells:

  • Olivier Cazal,
  • Abdel Rahman El Bacha,
  • Jean-Efflam Bavouzet,
  • Jean-Marc Savelli,
  • Émile Naoumoff,
  • Géry Moutier,
  • Jean-Bernard Pommier,
  • Jacques Rouvier,
  • Jean -Filippe Collard,
  • Olivier Gardon,
  • Michel Béroff,
  • Yves Henry,
  • Thierry Huillet,
  • Corinne Kloska,
  • Alexander Bodak,
  • Marc Laforest,
  • Géry Moutier,
  • Jean-Francois Zygel,
  • i també el català Jordi Moraleda Perxachs,
  • el suís Jean-François Antonioli,
  • el turc Selman Ada,
  • o el vietnamita Dang Thai Son.

Afectat per la Malaltia d'Alzheimer, es va retirar el 1985.

Referències

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.