Aranja_grossa
Citrus maxima  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | aranja i suc d'aranja |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 62042732 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Sapindales |
| Família | Rutaceae |
| Tribu | Citreae |
| Gènere | Citrus |
| Espècie | Citrus maxima Merr., 1917 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Aurantium maximum |
| Sinònims | Citrus grandis
|
| Exautor | Burm. |
L'aranja grossa o pomelo[1] (Citrus maxima o Citrus grandis) és un cítric provinent de l'Àsia Sud-oriental.[2]
L'escorça és força gruixuda i rabassuda, de color verd pàl·lid més o menys groguenc. La polpa pot ser d'un color verd translúcid semblant al de la llimona comuna, o també de color rosat. És molt més gran que l'aranja comuna i d'un gust marcadament menys amarg. La membrana entre els grills però, és de consistència coriàcia i normalment cal pelar cada grill. L'escorça es fa servir a la cuina del sud de la Xina com a aromatitzant, com per exemple en les sopes dolces anomenades Tong sui.
A les Filipines l'aranja grossa és molt apreciada i es coneix amb el nom de suhâ o lukban. A Tailàndia es coneix com a som-oh (ส้มโอ) i normalment es menja acompanyat d'una barreja de sal, sucre i pebrot picant. La pampelmusa o aranja grossa es fa servir a la medicina aiurvèdica com a medicament.
Al Japó la pampelmusa es coneix amb el nom de buntan (文旦) o zabon (朱欒), noms que sembla que provenen del capità cantonès Sha Buntan (谢文旦) que introduí el conreu d'aquesta fruita al Japó durant l'era An'ei (1772-1781).[3] Al Carib aquesta fruita es coneix com a shaddock, el nom del capità anglès que la hi va introduir, provinent de la Península Malaia el segle xvii.
Galeria
-
Pampelmuses o aranges grosses -
Aranja grossa oberta -
Varietat de polpa rosada -
Mercat a la zona xinesa de Singapur -
Fruit a les Filipines -
Flor de la pampelmusa
