La fundació s'atribueix a Asoka el gran, emperador de la dinastia Maurya durant el s. III aC. És un dels conjunts fets en pedra més antics de tota en Índia i conté diversos monuments budistes datats entre els segles iii aC i el XII dC. Destaquem el stupa número 1, també conegut com a gran stupa, patrocinat pel mateix Asoka. Les edificacions foren redescobertes pel general Taylor el 1818 i descrites pel capità Fell el 1819; diversos arqueòlegs o historiadors ven escriure sobre el lloc: A. Cunningham, Bhilsa Topes (1854); J. Fergusson, Tree and Serpent-Worship (1868 i 1873); i F. C. Maisey, Sanchi and its Remains (1892). El 1828 l'agent polític a Bhopal, Maddock, i el capità Johnson, el seu ajudant, van fer un examen acurat de les restes, però les van damnar per falta de coneixements; fins al 1881 el lloc va veure la presència d'arqueòlegs aficionats i de caça tresors. El 1868 Napoleó III va escriure a la begum i li va demanar una de les portes com a regal però el govern de l'Índia va refusar l'entrega i només va enviar motllos de guix (també se'n van enviar als museus de South Kensington a Londres, al de Dublín, al d'Edimburg i altres). El 1882 es va començar a arranjar la gran stupa i el lloc va passar sota control del director general d'arqueologia per mitjà d'una concessió anual del darbar de Bhopal. Les estructures foren restaurades entre 1912 i 1919 sota supervisió de l'arqueòleg John Marshall. El conjunt va ser inclòs a la llista de Patrimoni de la Humanitat el 1989.
Galeria
Stupa nº 3, Sanchi.
Sanchi, 2003.
Porta nord de la stupa de Sanchi Stupa del segle iii aC.
Dehejia, Vidya. (1992). Collective and Popular Bases of Early Buddhist Patronage: Sacred Monuments, 100 BC- 250 AD. In B. Stoler Miller (ed.) The Powers of Art. Oxford University Press: Oxford. ISBN 0-19-562842-X.
Dehejia, Vidya. (1997). Indian Art. Phaidon: Londres. ISBN 0-7148-3496-3.
Mitra, Debala. (1971). Buddhist Monuments. Sahitya Samsad: Calcuta. ISBN 0-89684-490-0