Targeta de dèbit
 |
|
Tipus de bancs Banc central Banc · Caixa d'estalvis · Microcrèdit · Banca cooperativa · Cooperativa de crèdit · Notificador · Banc de custòdia · Dipositari · Crèdit a l'exportació · Inversió · Industrial · Mercantil · Mutual · Nacional · Neobanc · Extraterritorial · Postal · Privat · Minorista · Universal · Fintech |
|
|
|
Targetes bancàries |
|
Enviament de fons Cambra de compensació de pagaments · Pagament mòbil · Gir bancari · Ordre de traspàs d'efectiu · Transferència bancària · Xec · Transferències de fons |
|
Conceptes bancaris Emprèstit · Creació monetària · Caixer automàtic · Regulació bancària · Banca anònima · Banca islàmica · Banc privat · Banca ètica · Participacions preferents · Cèdula hipotecària · Deute subordinat · Banc dolent · Banc zombi |
|
Mercat monetari · Mercat interbancari de préstecs · Actors dels mercats financers · Inversor institucional · Inversor qualificat · Finances corporatives · Finances personals · Finances públiques · Family office · Regulació financera |
Una targeta de dèbit és una targeta de plàstic que s'empra com a mètode alternatiu al pagament en efectiu en els pagaments. Funcionalment és com un xec, ja que els diners són retirats automàticament del compte bancari o del balanç restant a la targeta.[1] En alguns casos la targeta està dissenyada per al seu ús exclusiu en internet i, per tant, no existeix físicament. La targeta de dèbit permet al seu usuari l'obtenció de diners en efectiu i la utilització d'altres serveis (consultes, ingressos, traspassos...) per mitjà de caixers automàtics. Per a gairebé tota l'operativa és necessari teclejar el PIN al terminal on s'interacciona.
La targeta sempre és emesa a nom d'una persona física, que serà titular del servei, i és personal i intransferible.
Vegeu també
Referències
- ↑ Calvet, Caterina. Manual bàsic de Banca. Sabadell: Edicions Comercials, 1999 [Consulta: 25 agost 2013].