Trans-AMA 1971

Trans-AMA 1971
Tipus	Trans-AMA
Esport	motocròs
Organitzador	AMA
Localització i dates
Interval de temps	19 setembre 1971 – 5 desembre 1971
Número d'edició	2 (1971)
	← 1970 1972 →

La temporada de 1971 de la Trans-AMA, anomenada oficialment 1971 Trans-AMA motocross series, fou la 2a edició d'aquest campionat, organitzat per l'AMA. El calendari oficial constava d'11 proves puntuables, celebrades entre el 19 de setembre i el 5 de desembre.

Aquella temporada es disputà també la 1a Inter-AMA, reservada a motocicletes de 250cc, programada a 6 proves celebrades entre el 27 de juny i l'1 d'agost.

Trans-AMA 500cc

L'oficial de Suzuki Sylvain Geboers guanyà el campionat amb un total de tres victòries absolutes. L'alemany de Maico Adolf Weil se n'anotà dues i aconseguí el segon lloc final. Els oficials de Suzuki Joël Robert i Roger De Coster no s'hi incorporaren fins a la cinquena cursa del torneig, però causaren sensació, amb tres victòries absolutes per a De Coster i una per a Robert. El millor nord-americà, i per tant Campió dels EUA, fou Mark Blackwell, catorzè de la general amb només un punt d'avantatge sobre Brad Lackey.

Rondes

Font:^[1]

Ronda	Data	Lloc	Guanyador		Millor americà
Ronda	Data	Lloc	Pilot	Motocicleta	Pilot	Motocicleta
1	19 de setembre	Carlsbad (Califòrnia)	Sylvain Geboers	Suzuki	Brad Lackey (4t)	ČZ
2	26 de setembre	Boise (Idaho)	Sylvain Geboers	Suzuki	Bill Clements (7è)	Husqvarna
3	3 d'octubre	Elkhorn (Wisconsin)	Adolf Weil	Maico	Mark Blackwell (4t)	Husqvarna
4	10 d'octubre	Unadilla (Nova York)	Adolf Weil	Maico	Tore Jonsson (7è)	Maico
-	17 d'octubre	Copetown^[a]	Heikki Mikkola	Husqvarna	Mark Blackwell (9è)	Husqvarna
5	24 d'octubre	Delta (Ohio)	Heikki Mikkola	Husqvarna	Tore Jonsson (11è)	Maico
6	31 d'octubre	Orlando (Florida)	Sylvain Geboers	Suzuki	John DeSoto (10è)	Suzuki
7	7 de novembre	St. Peters (Missouri)	Heikki Mikkola	Husqvarna	Brad Lackey (13è)	ČZ
8	14 de novembre	Tulsa (Oklahoma)	Roger De Coster	Suzuki	Brad Lackey (9è)	ČZ
9	21 de novembre	Puyallup (Washington)	Joël Robert	Suzuki	Mark Blackwell (8è)	Husqvarna
10	28 de novembre	Livermore (Califòrnia)	Roger De Coster	Suzuki	Mark Blackwell (11è)	Husqvarna
11	5 de desembre	Irvine (Califòrnia)^[b]	Roger De Coster	Suzuki	Mark Blackwell (8è)	Husqvarna

Notes

↑ El 17 d'octubre es disputà una prova no puntuable al Canadà, concretament a Copetown, un barri de Hamilton (Ontario)
↑ Circuit de Saddleback Park

Classificació final

Posició	Pilot	Equip	Punts	Victòries
1	Sylvain Geboers	Suzuki	3066	3
2	Adolf Weil	Maico	2331	2
3	Torleif Hansen	Husqvarna	2052	0
4	Roger De Coster	Suzuki	1865	3
5	Joël Robert	Suzuki	1730	1
6	Heikki Mikkola	Husqvarna	1680	3
7	Willy Bauer	Maico	1276	0
8	Gaston Rahier	ČZ	1112	0
9	Pierre Karsmakers	Husqvarna	1110	0
10	Dave Bickers	ČZ	1076	0
11	John Banks	ČZ	971	0
12	Andy Roberton	Husqvarna	810	0
13	Vlastimil Valek	ČZ	709	0
14	Mark Blackwell	Husqvarna	604	0
15	Brad Lackey	ČZ	603	0
16	Gary Jones	Yamaha	439	0
17	John DeSoto	Suzuki	425	0
18	Chris Horsfield	ČZ	416	0
19	Uno Palm	Husqvarna	324	0
20	Peter Lamppu	Montesa	309	0

Resultats per ronda

Ronda 1

Celebrada el 19 de setembre a Carlsbad (Califòrnia)

Posició	Pilot	Equip
1	Sylvain Geboers	Suzuki
2	Torleif Hansen	Husqvarna
3	Dave Bickers	ČZ
4	Brad Lackey	ČZ
5	John Banks	ČZ
6	Gary Jones	Yamaha
7	Vlastimil Válek	ČZ
8	Tore Jonsson	Maico
9	John DeSoto	Suzuki
10	Bryan Kenney	Husqvarna

Ronda 2

Celebrada el 26 de setembre a Boise (Idaho)

Posició	Pilot	Equip
1	Sylvain Geboers	Suzuki
2	Gaston Rahier	ČZ
3	Torleif Hansen	Husqvarna
4	John Banks	ČZ
5	Dave Bickers	ČZ
6	Vlastimil Válek	ČZ
7	Bill Clements	Husqvarna
8	Brad Lackey	ČZ
9	John DeSoto	Suzuki
10	Gary Jones	Yamaha

Ronda 3

Celebrada el 3 d'octubre a Elkhorn (Wisconsin)

Posició	Pilot	Equip
1	Adolf Weil	Maico
2	Sylvain Geboers	Suzuki
3	Torleif Hansen	Husqvarna
4	Mark Blackwell	Husqvarna
5	Gaston Rahier	ČZ
6	Pierre Karsmakers	Husqvarna
7	Willy Bauer	Maico
8	Bill Clements	Husqvarna
9	John Banks	ČZ
10	Peter Lamppu	Montesa

Ronda 4

Celebrada el 10 d'octubre a Unadilla (Nova York)

Posició	Pilot	Equip
1	Adolf Weil	Maico
2	Torleif Hansen	Husqvarna
3	Sylvain Geboers	Suzuki
4	Gaston Rahier	ČZ
5	Heikki Mikkola	Husqvarna
6	Dave Bickers	ČZ
7	Tore Jonsson	Maico
8	Vlastimil Válek	ČZ
9	Barry Higgins	ČZ
10	Peter Lamppu	Montesa

Ronda 5

Celebrada el 24 d'octubre a Delta (Ohio)

Posició	Pilot	Equip
1	Heikki Mikkola	Husqvarna
2	Torleif Hansen	Husqvarna
3	Sylvain Geboers	Suzuki
4	Roger De Coster	Suzuki
5	Uno Palm	Husqvarna
6	Adolf Weil	Maico
7	Dave Bickers	ČZ
8	Pierre Karsmakers	Husqvarna
9	Joël Robert	Suzuki
10	Willy Bauer	Maico

Ronda 6

Celebrada el 31 d'octubre a Orlando (Florida)

Posició	Pilot	Equip
1	Sylvain Geboers	Suzuki
2	Heikki Mikkola	Husqvarna
3	Pierre Karsmakers	Husqvarna
4	John Banks	ČZ
5	Adolf Weil	Maico
6	Vlastimil Válek	ČZ
7	Willy Bauer	Maico
8	Andy Roberton	Husqvarna
9	Gaston Rahier	ČZ
10	John DeSoto	Suzuki

Ronda 7

Celebrada el 7 de novembre a St. Peters (Missouri)

Posició	Pilot	Equip
1	Heikki Mikkola	Husqvarna
2	Joël Robert	Suzuki
3	Sylvain Geboers	Suzuki
4	Adolf Weil	Maico
5	Torleif Hansen	Husqvarna
6	Willy Bauer	Maico
7	Pierre Karsmakers	Husqvarna
8	Gaston Rahier	ČZ
9	Andy Roberton	Husqvarna
10	John Banks	ČZ

Ronda 8

Celebrada el 14 de novembre a Tulsa (Oklahoma)

Posició	Pilot	Equip
1	Roger De Coster	Suzuki
2	Joël Robert	Suzuki
3	Torleif Hansen	Husqvarna
4	Sylvain Geboers	Suzuki
5	Adolf Weil	Maico
6	Pierre Karsmakers	Husqvarna
7	Chris Horsfield	ČZ
8	Willy Bauer	Maico
9	Brad Lackey	ČZ
10	Andy Roberton	Husqvarna

Ronda 9

Celebrada el 21 de novembre a Puyallup (Washington)

Posició	Pilot	Equip
1	Joël Robert	Suzuki
2	Roger De Coster	Suzuki
3	Sylvain Geboers	Suzuki
4	Adolf Weil	Maico
5	Andy Roberton	Husqvarna
6	Pierre Karsmakers	Husqvarna
7	Willy Bauer	Maico
8	Mark Blackwell	Husqvarna
9	John DeSoto	Suzuki
10	Gaston Rahier	ČZ

Ronda 10

Celebrada el 28 de novembre a Livermore (Califòrnia)

Posició	Pilot	Equip
1	Roger De Coster	Suzuki
2	Andy Roberton	Husqvarna
3	Adolf Weil	Maico
4	Joël Robert	Suzuki
5	Sylvain Geboers	Suzuki
6	Willy Bauer	Maico
7	Pierre Karsmakers	Husqvarna
8	Gaston Rahier	ČZ
9	Chris Horsfield	ČZ
10	Dave Bickers	ČZ

Ronda 11

Celebrada el 5 de desembre a Irvine (Califòrnia), al circuit de Saddleback Park

Posició	Pilot	Equip
1	Roger De Coster	Suzuki
2	Joël Robert	Suzuki
3	Sylvain Geboers	Suzuki
4	Adolf Weil	Maico
5	Dave Bickers	ČZ
6	Andy Roberton	Husqvarna
7	Vic Eastwood	AJS
8	Mark Blackwell	Husqvarna
9	Gary Jones	Yamaha
10	Gaston Rahier	ČZ

Inter-AMA 250cc

L'oficial de ČZ Vlastimil Valek guanyà còmodament el campionat, amb un total de 4 victòries absolutes, deixant-ne només dues que es repartiren Keith Franzen i Dave Bickers. El millor nord-americà, i per tant Campió dels EUA de 250cc, fou Gary Jones, setè de la general. Per la seva banda, Jim Wicks va esdevenir el primer nord-americà a guanyar una mànega en una cursa amb pilots europeus en imposar-se a la tercera de la prova de Denver.^[2]^[3]

Rondes

Font:^[4]

Ronda	Data	Lloc	Guanyador		Millor americà
Ronda	Data	Lloc	Pilot	Motocicleta	Pilot	Motocicleta
1	27 de juny	Castaic Park (Califòrnia)	Vlastimil Válek	ČZ	Gunnar Lindstrom^[a] (2n)	Husqvarna
2	4 de juliol	Denver (Colorado)	Keith Franzen	Husqvarna	Jim Wicks^[b] (3r)	Maico
3	11 de juliol	Houston (Texas)	Vlastimil Válek	ČZ	Gunnar Lindstrom^[a] (4t)	Husqvarna
4	18 de juliol	Orlando (Florida)	Vlastimil Válek	ČZ	Gunnar Lindstrom^[a] (3r)	Husqvarna
5	25 de juliol	Linnville (Ohio)	Dave Bickers	ČZ	Mark Blackwell (3r)	Husqvarna
6	1 d'agost	New Berlin (Nova York)	Vlastimil Válek	ČZ	Peter Lamppu (3r)	Montesa

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Gunnar Lindstrom, suec, es va establir als Estats Units a finals dels 60 per tal de col·laborar amb Husqvarna en el llançament de la marca en aquest nou mercat. Apareix com a millor americà en les fonts coetànies pel fet d'estar domiciliat a South Plainfield (Nova Jersey).
↑ Malgrat que algunes fonts atribueixen a Jim Wicks la victòria a la prova de Denver,^[3]^[4] el cert és que l'americà en va guanyar només la tercera mànega. La victòria absoluta la va obtenir el suec Keith Franzen i Wicks va ocupar el tercer lloc final, darrere de Franzen i Jan-Eric Sallqvist.^[2]

Classificació final

Posició	Pilot	Motocicleta	Punts
1	Vlastimil Valek	ČZ	1430
2	Dave Bickers	ČZ	1170
3	Gunnar Lindstrom	Husqvarna	?
4	Jan-Eric Sallqvist	Husqvarna	1052
5	Keith Franzen	Husqvarna	969
6	Chris Horsfield	ČZ	596
7	Gary Jones	Yamaha	458
8	Christer Lindblom	Husqvarna	414
9	Jim Weinert	ČZ	380
10	Jim Wicks	Maico	375

Referències

↑ «Trans-AMA Moto-Cross records» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.com, vol. 36, núm. 2, 2-1982, p. 59-61. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 25 agost 2011].
↑ ^2,0 ^2,1 Brokaw, Bill «Yanks stun Europeans» (en anglès). Cycle News, 13-07-1971, pàg. 6 [Consulta: 27 octubre 2023].
↑ ^3,0 ^3,1 «Histoire du Motocross et du Supercross aux Etats-Unis» (PDF) (en francès). memotocross.fr, 11-12-2015. [Consulta: 27 octubre 2023].
↑ ^4,0 ^4,1 «Inter-AMA Moto-Cross records» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.com, vol. 36, núm. 2, 2-1982, p. 63. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 25 agost 2011].

«Popularity of Moto-Cross reflected in purses, attendance» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.com, vol. 26, núm. 1, 1-1972, p. 56-59. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 25 agost 2011].
«Europeans dominate 1971 Trans-AMA» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.com, vol. 25, núm. 12, 12-1971, p. 28-31. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 25 agost 2011].
«Trans Ama» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
«Inter Ama» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].

[2] El 17 d'octubre es disputà una prova no puntuable al Canadà, concretament a Copetown, un barri de Hamilton (Ontario)

[3] Circuit de Saddleback Park

[gl-7] 1,0 ^1,1 ^1,2 Gunnar Lindstrom, suec, es va establir als Estats Units a finals dels 60 per tal de col·laborar amb Husqvarna en el llançament de la marca en aquest nou mercat. Apareix com a millor americà en les fonts coetànies pel fet d'estar domiciliat a South Plainfield (Nova Jersey).

[8] Malgrat que algunes fonts atribueixen a Jim Wicks la victòria a la prova de Denver,^[3]^[4] el cert és que l'americà en va guanyar només la tercera mànega. La victòria absoluta la va obtenir el suec Keith Franzen i Wicks va ocupar el tercer lloc final, darrere de Franzen i Jan-Eric Sallqvist.^[2]

[1] «Trans-AMA Moto-Cross records» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.com, vol. 36, núm. 2, 2-1982, p. 59-61. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 25 agost 2011].

[jim-4] 2,0 ^2,1 Brokaw, Bill «Yanks stun Europeans» (en anglès). Cycle News, 13-07-1971, pàg. 6 [Consulta: 27 octubre 2023].

[memohis-5] 3,0 ^3,1 «Histoire du Motocross et du Supercross aux Etats-Unis» (PDF) (en francès). memotocross.fr, 11-12-2015. [Consulta: 27 octubre 2023].

[inter-6] 4,0 ^4,1 «Inter-AMA Moto-Cross records» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.com, vol. 36, núm. 2, 2-1982, p. 63. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 25 agost 2011].

[1]

[a]

[b]

[2]

[3]

[4]

[a]

[b]

Edicions de la Inter-AM i la Trans-AMA
Inter-AM 500cc + 250cc	1967 • 1968 • 1969 • 1970
Trans-AMA 500cc + 250cc	1970
Trans-AMA 500cc + Inter-AMA 250cc	1971 • 1972 • 1973 • 1974 • 1975
Trans-AMA 500cc	1976 • 1977 • 1978
Trans-USA 500cc	1979 • 1980 • 1981 • 1982