U-431

Infotaula de vaixellU-431
DrassanaSchichau-Werke Modifica el valor a Wikidata
Número assignat per la drassana1472 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de produccióGdańsk Modifica el valor a Wikidata
País de registre
   Tercer Reich Modifica el valor a Wikidata
Historial
Autoritzat
23 setembre 1939
Col·locació de quilla
4 gener 1940
Avarament
2 febrer 1941
Assignació
5 abril 1941 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
   Kriegsmarine(1941–) Modifica el valor a Wikidata
Destíenfonsat el 21 d'octubre de 1943 a 37° 23′ N, 00° 35′ E / 37.383°N,0.583°E / 37.383; 0.583 per càrregues de profunditat llançades des d'un bombarder Wellington del 179è Esquadró de la RAF
Característiques tècniques
TipusU-Boot Modifica el valor a Wikidata
ClasseSubmarí alemany de tipus VIIC Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament769 tones
Desplaçament en immersió871 tones
Eslora67,10m (o/a)
50,5m (casc de pressió)
Mànega6,20m (o/a)
4,7m (casc de pressió)
Calat4,74m
Propulsió
2 hèlixs
2 motors dièsel
2 motors elèctrics
Potència2,800–3,200 PS (2,100–2,400 kW; 2,800–3,200 bhp) (dièsels)
750 PS (550 kW; 740 shp) (elèctric)
Velocitat17,7 nusos (32.8 km/h)
Velocitat en immersió7,6 nusos (14.1 km/h)
Profunditat230m
Es calculava que el màxim que podria submergir-se era a 250-295m)
Autonomia8.500 nmi (15.700 km) a 10 nusos en superfície
80 nmi (150 km) submergit a 4 nusos
Tripulació4 oficials i 40–56 sots-oficials i mariners
Característiques militars
Armament
* 5 tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre a proa i 1 a popa)
Més informació
ConflictesCampanya mediterrània dels U-boat (Segona Guerra Mundial) Modifica el valor a Wikidata

El submarí alemany U -431 va ser un submarí tipus VIIC construït per a la Kriegsmarine de l'Alemanya nazi per al servei durant la Segona Guerra Mundial. Schichau-Werke li va posar la quilla el 4 de gener de 1940 a Danzig amb número de drassana 1472, avarat el 2 de febrer de 1941 i posat en servei el 5 d'abril de 1941 sota el comandament del Kapitänleutnant Wilhelm Dommes.

Disseny

Els submarins alemanys de tipus VIIC van ser precedits pels submarins de tipus VIIB més curts. L'U-431 tenia un desplaçament de 769 tones (757 tones llargues) quan estava a la superfície i de 871 tones (857 tones llargues) mentre estava submergit.[1] Tenia una longitud total de 67,10 m (220 peus 2 polzades), una longitud del casc a pressió de 50,50 m (165 peus 8 polzades), una mànega de 6,20 m (20 peus 4 polzades), una alçada de 9,60 m (31 peus 6 polzades) i un calat de 4,74 m (15 peus 7 polzades). El submarí estava propulsat per dos motors dièsel sobrealimentats de sis cilindres i quatre temps Germaniawerft F46, produint un total de 2.800 a 3.200 cavalls de potència (2.060 a 2.350 kW; 2.760 a 3.160 shp) per al seu ús a la superfície, dos motors elèctrics de doble efecte GG UB 720/8 Brown, Boveri & Cie que produïen un total de 750 cavalls de potència (75500 kW); shp) per utilitzar-lo submergit. Tenia dos eixos i dues hèlixs d'1,23 m (4 peus). El vaixell era capaç d'operar a profunditats de fins a 230 metres (750 peus).[1]

El submarí tenia una velocitat màxima en superfície de 17,7 nusos (32,8 km/h; 20,4 mph) i una velocitat màxima submergida de 7,6 nusos (14,1 km/h; 8,7 mph).[1] Quan estava submergit, el vaixell podia operar durant 80 milles nàutiques (150 km; 92 milles) a 4 nusos (7,4 km/h; 4,6 mph); mentre que a la superfície podia viatjar 8.500 milles nàutiques (15.700 km; 9.800 milles) a 10 nusos (19 km/h; 12 mph).

L'U-331 estava equipat amb cinc tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre muntats a la proa i un a la popa), catorze torpedes, un canó naval SK C/35 de 8,8cm (3,46 polzades), 220 projectils i un canó antiaeri C/30 de 2 cm (0,79 polzades). El vaixell tenia una tripulació de d'entre 44 i 60 oficials i mariners.[1]

Historial de servei

El servei del vaixell va començar el 5 d'abril de 1941 per a l'entrenament com a part de la 3a Flotilla de submarins. Després es va traslladar a la 29a flotilla que operava al Mediterrani l'1 de gener de 1942. En 16 patrulles va enfonsar o danyar 11 vaixells en total.[2]

Llopades

Va participar en una llopada:

  • Brandeburg (15 de setembre - 1 d'octubre de 1941)

Destí

Va ser enfonsada el 21 d'octubre de 1943 al Mediterrani davant d'Alger a la posició 37° 23′ N, 00° 35′ E / 37.383°N,0.583°E / 37.383; 0.583 per càrregues de profunditat llançades des d'un bombarder Wellington del 179è Esquadró, que operava des de Gibraltar. No hi van haver supervivents.[2]

Historial de servei

  • 3a Flotilla - 5 d'abril - 31 de desembre de 1941
  • 29a Flotilla - 1 de gener de 1942 – 21 d'octubre de 1943[2]

Comandants

Resum de l'historial d'atacs

Data Nom Nationalitat Tonatge[Note 1] Destí[3]
2 d'octubre de 1941 Hatasu Regne Unit 3,198 Enfonsat
13 de desembre de 1941 Myriel Regne Unit 3,560 Danyat
29 de gener de 1942 HMS Sotra  Royal Navy 313 Enfonsat
20 de maig de 1942 Eocene Regne Unit 4,216 Enfonsat
15 de juny de 1942 HMS LCT-119  Royal Navy 450 Danyat
10 de novembre de 1942 HMS Martin  Royal Navy 1,920 Enfonsat
13 de novembre de 1942 HNLMS Isaac Sweers  Marina de Països Baixos 1,628 Enfonsat
23 de gener de 1943 Alexandria Egipte 100 Enfonsat
25 de gener de 1943 Mouyassar Síria 47 Enfonsat
25 de gener de 1943 Omar el Kattab Síria 38 Enfonsat
26 de gener de 1943 Hassan Síria 80 Enfonsat

Notes

  1. ↑ Els tonatges dels vaixells mercants estan en tones de registre bruts. Els vaixells militars estan llistats per tones de desplaçament.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Gröner, 1991, p. 43-46.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Helgason, Guðmundur. «The Type VIIC boat U-431». [Consulta: 7 maig 2014].
  3. ↑ Helgason, Guðmundur. «Ships hit by U-557». [Consulta: 2 febrer 2014].

Bibliografia

  • Busch, Rainer; Röll, Hans-Joachim. German U-boat commanders of World War II : a biographical dictionary. London, Annapolis, Md: Greenhill Books, Naval Institute Press, 1999. ISBN 1-55750-186-6. 
  • Busch, Rainer; Röll, Hans-Joachim. Deutsche U-Boot-Verluste von September 1939 bis Mai 1945 (en alemany). IV. Hamburg, Berlin, Bonn: Mittler, 1999. ISBN 3-8132-0514-2. 
  • Gröner, Erich; Jung, Dieter; Maass, Martin. U-boats and Mine Warfare Vessels. 2. Londres: Conway Maritime Press, 1991. ISBN 0-85177-593-4. 

Enllaços externs