Macrollingua
Macrollingua (del inglés macrolanguage), en llingüística, ye una categoría introducida pol estándar internacional ISO-639. Xeneralmente designa a una llingua qu'esiste en forma de distintes variedaes, non necesariamente intercomprensibles, pero que por ciertes razones considérense formes dialeutales d'una mesma llingua. En sentíu llingüísticu, munches vegaes referir a un grupu de delles llingües puramente emparentaes ensin tener caúna un nome específicu y que por motivos culturales, relixosos, etc. considérense, sicasí, una sola llingua. Delles vegaes emplega'l términu refiriéndose a diglosia: cuando esisten delles fales derivaes d'una llingua más antigua o «clásica», pero qu'esta sigue tando n'usu pa facilitar la comunicación ente los falantes de les variedaes populares. Son macrollingües, por casu: l'árabe, el chinu, el quechua, el náhuatl, el sardu y delles llingües indíxenes del mundu. Les macrollingües son rexistraes y catalogaes pola organización SIL International. El conceutu de macrollingua puede ser comparáu col conceutu sociollingüísticu de Dachsprache
Llista de macrollingües




Esta llista namái inclúi datos específicos del SIL:
| ISO 639-1 | ISO 639-2 | ISO 639-3 | Númberu de variantes inintelixibles |
Nome de la macrollingua |
|---|---|---|---|---|
| ak | aka | aka | 2 | idioma akan |
| ar | ara | ara | 30 | idioma árabe |
| ai | aym | aym | 2 | idioma aimara |
| az | aze | aze | 2 | idioma azerbaiyano |
| (-) | bal | bal | 3 | idioma baluchi |
| (-) | bik | bik | 5 | llingües bikol |
| (-) | bua | bua | 3 | idioma buriato |
| (-) | chm | chm | 2 | idioma mari (Rusia) |
| cr | cre | cre | 6 | idioma cree |
| (-) | del | del | 2 | idioma delaware |
| (-) | den | den | 2 | idioma slave (llingües atabascanes) |
| (-) | din | din | 5 | idioma dinka |
| (-) | doi | doi | 2 | idioma dogri (macro) |
| fa | fas/per | fas | 2 | idioma persa |
| ff | ful | ful | 9 | idioma fula |
| (-) | gba | gba | 5 | idioma gbaya (RCF) |
| (-) | gon | gon | 2 | idioma gondi |
| (-) | grb | grb | 5 | idioma grebo |
| gn | grn | grn | 5 | idioma guaraní |
| (-) | hai | hai | 2 | idioma haida |
| sh | (-) | hbs | 3 | idioma serbocroata |
| (-) | hmn | hmn | 21 | idioma hmong |
| iu | iku | iku | 2 | idioma inuktitut |
| ik | ipk | ipk | 2 | idioma inupiaq |
| ja | jpn | jpn | 7 | llingües xapóniques |
| (-) | jrb | jrb | 5 | llingües xudeo-arábigues |
| kr | kau | kau | 3 | idioma kanuri |
| (-) | kok | kok | 2 | idioma konkani (xenéricu) |
| kv | kom | kom | 2 | idioma komi |
| kg | kon | kon | 3 | idioma kongo |
| (-) | kpe | kpe | 2 | idoma kpelle |
| ku | kur | kur | 3 | idioma curdu |
| (-) | lah | lah | 8 | idioma lahnda |
| (-) | man | man | 7 | idioma mandinga |
| mg | mlg | mlg | 10 | Idioma malgax |
| (-) | mix | mix | 4 | idioma mixe |
| mn | mon | mon | 2 | idioma mongol |
| ms | msa/may | msa | 13 | idioma malayu (xenéricu) |
| (-) | mwr | mwr | 6 | idioma marwari |
| (-) | nah | nah | 28 | idioma náhuatl |
| non | nor | nor | 2 | idioma noruegu |
| oc | oci | oci | 5 | idioma occitanu (post 1500); idioma provenzal |
| oj | oji | oji | 7 | idioma ojibwa |
| om | orm | orm | 4 | idioma oromo |
| ps | pus | pus | 3 | idioma pastún |
| qu | que | que | 44 | llingües quechues |
| (-) | raj | raj | 6 | idioma rayastani |
| (-) | rom | rom | 7 | idioma romanín |
| sq | sqi/alb | sqi | 4 | idioma albanés |
| sc | srd | srd | 4 | idioma sardu |
| sw | swa | swa | 2 | idioma suaḥili |
| (-) | syr | syr | 2 | idioma siríacu |
| (-) | tmh | tmh | 4 | idioma tamashek |
| uz | uzb | uzb | 2 | idioma uzbeku |
| yi | yid | yid | 2 | idioma yidis |
| (-) | zap | zap | 58 | idioma zapoteco |
| za | zha | zha | 2 | idioma zhuang |
| zh | zho/chi | zho | 13 | idioma chinu |
Ver tamién
Referencies
Enllaces esternos